El monestir proscrit es tracta d'una novel·la històrica ambientada en el segle XI. Si de per si el fet d'escriure una novel·la no és quelcom banal i fàcil, integrar-hi el factor històric encara ho fa més complicat, doncs tal i com es fa palès en l'annex d'aquesta obra de Maria Carme Roca, la bibliografia requerida no és precisament escassa. I si a tot això hi sumem l'ambientació d'un segle al qual, per la seva llunyania, no hi estem avesats, obtenim un resultat realment gratificant i sorprenent com és el que alberguen aquestes pàgines publicades per Columna Edicions.
La magnificència d'una novel·la com aquesta no es queda en la "simplicitat" de la història. Gràcies a ella, a més de trobar-hi plaer intel·lectual tal i com succeeix amb les bones novel·les, també podem ubicar-nos i endinsar-nos en el factor social de la Catalunya -i, per extensió, del món occidental- del segle XI, amb una imatge pintoresca d'una societat on la importància dels comtats i les esglésies regna les polis a cop de violència i repressió, de por i mentides banyades d'ambigüitat.
De tot això, la més viva imatge que en conservem -potser mercès a la "filosofia" de l'època- és la d'una secta religiosa armada sota la tutela d'un papat -que, teòricament, és una inqüestionable figura enviada per un déu determinat-, amb la missió de restablir allò que ells deurien considerar "puresa religiosa" a base de croades.
No amb menys rellevància, també hi trobem la figura de la dona oprimida -sí que en va ser, d'important, aquesta època que la nostra societat és hereva d'alguns dels seus trets característics!-, esclava en tots els àmbits, des del social fins al familiar. I El monestir proscrit ens transmet aquesta idea durant tot el seu transcurs, mostrant-nos dones que es veuen obligades a annexar-se a l'església catòlica per tal que les seves vides no siguin històries escrites per una figura paterna que les obliga a seguir el seu ideari de vida per passar, posteriorment, a obeir el d'una altra figura masculina que esdevindrà company de sentiments forçats. I suïcidis, bruixeria, persecució, càstigs... tot conflueix en una opressió patida per les dones en un moment històric en el qual, si bé la vida pot no ser fàcil per ningú, encara ho és menys, de ben segur, per aquelles persones que, per atzar, han nascut amb els cromosomes 23 XX.
En definitiva, El monestir proscrit és una obra que destaca per cadascun dels detalls que s'hi reflecteixen, des dels personatges fins a les escenes, passant pel prisma històric i administrant a la perfecció cada detall que s'hi introdueix.
Albert FRESQUET
2n Batxillerat A
