Reflexions dels alumnes de 2n de Batxillerat a l'entorn de la novel·la de Maria Carme ROCA
El monestir proscrit, publicat per Columna Edicions.
Un dels temes interessants tractats a la novel•la i que l’autora ha anat desenvolupant a mesura que avançava la història i que m’ha semblat més interessant ha estat el tema de les dones. Aquest tema no només és tractat per l’autora a l’hora de parlar de les protagonistes principals, com és el cas de l’Amèlia, sinó que també hi veiem el paper que tenien les dones d’aquella època segons la seva situació social i econòmica, com és el cas de l’Ermessenda. Sobretot ens mostra els escassos drets i la falta d’autonomia de la qual gaudien respecte a les dones d’ ara. Per tant ens permet fer una comparació de dues societats que pertanyen a diferents etapes de la història, i també valorar l’evolució del seu paper dintre de les famílies i dintre de la societat.
La decisió que pren el pare Benet VIII amb l’ajuda d’altres bisbes, es pren sense que ningú escolti la versió de les abadesses. Ingilberga no va a Roma, perquè creu que és inútil la seva assistència ja que creu que la seva versió no superaria la versió dels fets aportada pels seus germanastres, el comte Bernat de Besalú l’abat Oliba.
Però abans d’arribar a aquest capítol, ja en el primer, l’autora ens exposa la situació de moltes joves d’aquella època que no volien ser casades amb homes dels quals n’estaven enamorades, com és el cas de l’Amèlia, i ens parla de les dues úniques possibilitats de les quals disposaven: casar-se amb aquell home o ingressar en un monestir per convertir-se en monges. Per tant, veiem com les dones estaven sotmeses a l’autoritat dels pares i , un cop casades, a l’autoritat dels respectius homes.
També m’ha agradat com l’autora Maria Carme Roca a través del personatge d’Ermessenda Roca es pregunta si Benet VIII hagués actuat de la mateixa manera si el monestir hagués estat masculí. Així que en aquest punt observem com les dones són tractades amb diferència respecte als homes, i les consideren inferiors.
Tanmateix ens mostra com fins i tot un abat no podia comprendre, sense jutjar, el fet que una monja, com és el cas de la Gàudia, hagués quedat embarassada, tot i que havia estat violada. Aquest fet ens mostra l’actitud de la societat respecte les dones, com si les dones haguessin de protegir la seva virginitat i no només les monges. Mentre que els homes, com és el cas de Bernat, quan estaven a fora de casa mantenien relacions amb altres dones. Per tant, la novel•la reflecteix d’una manera transparent la situació de les dones en aquell temps.
Però malgrat que les dones d’aquella època no gaudien dels drets que les dones d’avui dia tenim, ni tampoc tenien l’autonomia que realment necessiten per prendre les seves decisions, m’ha agradat molt el caràcter d’Amèlia que aprofitant els recursos dels quals disposava defensa allò que realment estima fins a arribar a aconseguir-ho: Guillem Montmajor.
Me n’alegro d’haver nascut dins una societat més evolucionada de cara al paper de la dona, tot i que encara hem de lluitar per arribar a aconseguir una igualtat total entre tots dos sexes.
Karima Anzaoui Anzaoui
2n Batxillerat A
dimecres, 24 de març del 2010
La Catalunya del XI és la protagonista d’aquesta història. Maria Carme Roca ens la descriu amb una gran precisió, i mercès a aquest fet, ens hem pogut submergir al pensament de l’època i dels personatges que protagonitzen la novel•la.
Sembla que hagin canviat molt les coses des de llavors fins avui en dia, però realment ho han fet?
Segons la meva opinió, l’únic que ha canviat és l'última capsa d’un joc de nines russes. Actualment les bases de la nostra societat són el respecte, la igualtat, i la recerca de la felicitat de la nostra comunitat, és a dir, de la societat.
Vist des d’aquest punt de vista, podríem dir que les coses han canviat molt. Que ara la dona és igual que l’home, que té les mateixes condicions, que pot elegir amb qui casar-se... Però per desgràcia, no és així arreu. En la societat en que vivim, segueix havent-hi gent que té una mentalitat exactament igual a la del segle XI: les dones han d’estar sotmeses als desitjos dels homes, els homes tenen dret a violar-les...
Si traiem una altra peça de la nina russa, ens adonarem que l’autora, a través de la novel•la, ens ha transmès un conjunt de valors com l’amistat o l’amor, però també ens ha mostrat que existia l’enveja, com a motor de mal, les traïcions, que desemboquen a crims injustos... I malauradament, tots aquests fets, segueixen existint encara avui en dia.
Per tant, la reflexió que m’agradaria fer arribar, és que hauríem d’aprendre de la història. I aprendre dels errors comesos, per no seguir pel mateix camí.
Gràcies Maria Carme per mostrar-nos l’ambient del segle XI a Catalunya des d’una perspectiva tan íntima i tan propera, que ens ha servit, o almenys a mi, per adonar-me, que realment, “l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra”.
Neus Giménez Carabaza
2n Batxillerat A
Sembla que hagin canviat molt les coses des de llavors fins avui en dia, però realment ho han fet?
Segons la meva opinió, l’únic que ha canviat és l'última capsa d’un joc de nines russes. Actualment les bases de la nostra societat són el respecte, la igualtat, i la recerca de la felicitat de la nostra comunitat, és a dir, de la societat.
Vist des d’aquest punt de vista, podríem dir que les coses han canviat molt. Que ara la dona és igual que l’home, que té les mateixes condicions, que pot elegir amb qui casar-se... Però per desgràcia, no és així arreu. En la societat en que vivim, segueix havent-hi gent que té una mentalitat exactament igual a la del segle XI: les dones han d’estar sotmeses als desitjos dels homes, els homes tenen dret a violar-les...
Si traiem una altra peça de la nina russa, ens adonarem que l’autora, a través de la novel•la, ens ha transmès un conjunt de valors com l’amistat o l’amor, però també ens ha mostrat que existia l’enveja, com a motor de mal, les traïcions, que desemboquen a crims injustos... I malauradament, tots aquests fets, segueixen existint encara avui en dia.
Per tant, la reflexió que m’agradaria fer arribar, és que hauríem d’aprendre de la història. I aprendre dels errors comesos, per no seguir pel mateix camí.
Gràcies Maria Carme per mostrar-nos l’ambient del segle XI a Catalunya des d’una perspectiva tan íntima i tan propera, que ens ha servit, o almenys a mi, per adonar-me, que realment, “l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra”.
Neus Giménez Carabaza
2n Batxillerat A
Sempre és gratificant poder parlar amb gent que té un ampli ventall de cultura.També és realment útil el fet de poder parlar amb un artista. Però quan aquestes dues coses s’ajunten, el fet t’omple interiorment.
Concretant una mica més, estem parlant de la trobada que els alumnes de 2n de Batxillerat vam tenir amb l’autora d’El monestir proscrit Maria Carme Roca. Vam poder preguntar lliurement sobre dubtes que teniem respecte de la història i el perquè d’aquell final o d’aquell suïcidi.
Realment vam passar una hora molt especial en la qual vam poder entendre la mentalitat d’una escriptora i així veure la quantitat de feina i esforç i, també sort, que hi ha darrera de quelcom tan important com és la publicació d’un llibre.
Va ser una bona experiència que complementa d’una manera molt enriquidora la lectura de la novel•la.
Antoni Izquierdo
2n Batxillerat A
Concretant una mica més, estem parlant de la trobada que els alumnes de 2n de Batxillerat vam tenir amb l’autora d’El monestir proscrit Maria Carme Roca. Vam poder preguntar lliurement sobre dubtes que teniem respecte de la història i el perquè d’aquell final o d’aquell suïcidi.
Realment vam passar una hora molt especial en la qual vam poder entendre la mentalitat d’una escriptora i així veure la quantitat de feina i esforç i, també sort, que hi ha darrera de quelcom tan important com és la publicació d’un llibre.
Va ser una bona experiència que complementa d’una manera molt enriquidora la lectura de la novel•la.
Antoni Izquierdo
2n Batxillerat A
D’un principi el llibre formava part de la lectura obligatòria del segon trimestre de català. Considero que m’agrada la lectura i em diverteixo llegint llibres, però les lectures obligatòries normalment no em criden l’atenció i em costa llegir-les.
Quan vaig iniciar la lectura del llibre ho vaig fer sense ganes, però a mesura que es desenvolupava la història, l’argument em cridava més l’atenció i em vaig acabar “enganxant”. El llibre s’havia convertit d’una lectura obligatòria del seminari a un llibre que llegia per pròpia voluntat.
És una novel•la històrica molt ben documentada basada en fets que van succeir realment amb un toc d’imaginació de l’autora.
La manera amb la que l’autora explica la història, l’estructura del llibre, els temes que planteja i altres coses que caracteritzen l’obra fan que t’endinsis en l’argument i et posis en la pell dels personatges.
Quan ens va visitar l’autora i la vam poder conèixer em va agradar molt perquè feia que et sentissis proper a ella, parlava amb molta claredat i dels temes clau que sabia que ens interessaven i preguntaríem. També em va cridar l’atenció la manera com ho explicava: el llibre formava part de la seva vida i es veia que escriure li entusiasmava.
Fins ara no havia llegit cap llibre de la Maria Carme Roca però quan tingui temps en buscaré més per seguir llegint-la.
Cristina
2n Batxillerat A
Quan vaig iniciar la lectura del llibre ho vaig fer sense ganes, però a mesura que es desenvolupava la història, l’argument em cridava més l’atenció i em vaig acabar “enganxant”. El llibre s’havia convertit d’una lectura obligatòria del seminari a un llibre que llegia per pròpia voluntat.
És una novel•la històrica molt ben documentada basada en fets que van succeir realment amb un toc d’imaginació de l’autora.
La manera amb la que l’autora explica la història, l’estructura del llibre, els temes que planteja i altres coses que caracteritzen l’obra fan que t’endinsis en l’argument i et posis en la pell dels personatges.
Quan ens va visitar l’autora i la vam poder conèixer em va agradar molt perquè feia que et sentissis proper a ella, parlava amb molta claredat i dels temes clau que sabia que ens interessaven i preguntaríem. També em va cridar l’atenció la manera com ho explicava: el llibre formava part de la seva vida i es veia que escriure li entusiasmava.
Fins ara no havia llegit cap llibre de la Maria Carme Roca però quan tingui temps en buscaré més per seguir llegint-la.
Cristina
2n Batxillerat A
Comentari sobre el fet de llegir una novel•la històrica
El monestir proscrit és una novel•la històrica on l’autora ens recrea l’ambient del segle XI.
Amb aquest tipus de novel•la podem adonar-nos dels costums de la societat. A E l monestir proscrit hi reflecteix la societat catalana de l’època , en la qual les dones entraven en els monestirs sense vocació religiosa, ja que normalment els seus pares les oferien a l’església.
En aquesta novel•la també observem les emocions i els sentiments de personatges de classes socials totalment variades, des de comtes fins a soldats i monges. Ens adonem com tota classe de persones i de prestigis diferents fan tot el que sigui necessari per obtenir allò que desitgen sense tenir cap consideració del mal que fan a la gent del seu voltant i en definitiva a ells mateixos.
Un dels possibles avantatges de llegir El monestir proscrit com a novel•la històrica és que està situada en un lloc proper com és Sant Joan de les Abadesses.
Podem considerar que aquesta novel•la ens aporta un missatge sobre el present a través de l’exemple del passat, ja que tenim la possibilitat d’assabentar-nos de la vida d’abans.
Si féssim una reflexió ens adonaríem que poques coses han canviat, que actualment hi ha molts problemes causats per ambicions com les del comte Bernat de Besalú i com les del prevere Mir, persones que traeixen, menteixen i fan crims per aconseguir un benefici propi. És per aquesta raó que podem trobar un paral•lelisme entre la societat d’abans i l’actual.
A més, també és mencionada la condició de la dona en aquella època, la poca llibertat de què gaudien i molt poques tenien una vida que havien escollit elles mateixes. Amèlia podríem considerar que aconsegueix el seu desig de casar-se amb Guillem però ens adonem que està molts anys esperant-ho, passa per molts tràngols per després, com passava en una època on la guerra estava en vigor, passi molt poc temps amb Guillem a causa de la seva mort.
En conclusió llegint El monestir proscrit i considerant només la part de novel•la històrica ens adonem que tenim l' oportunitat de conèixer la societat i els costums del segle XI i veure com ha anat canviant la societat fins a arribar a l’actual.
Anna SALA
2n Batxillerat A
El monestir proscrit és una novel•la històrica on l’autora ens recrea l’ambient del segle XI.
Amb aquest tipus de novel•la podem adonar-nos dels costums de la societat. A E l monestir proscrit hi reflecteix la societat catalana de l’època , en la qual les dones entraven en els monestirs sense vocació religiosa, ja que normalment els seus pares les oferien a l’església.
En aquesta novel•la també observem les emocions i els sentiments de personatges de classes socials totalment variades, des de comtes fins a soldats i monges. Ens adonem com tota classe de persones i de prestigis diferents fan tot el que sigui necessari per obtenir allò que desitgen sense tenir cap consideració del mal que fan a la gent del seu voltant i en definitiva a ells mateixos.
Un dels possibles avantatges de llegir El monestir proscrit com a novel•la històrica és que està situada en un lloc proper com és Sant Joan de les Abadesses.
Podem considerar que aquesta novel•la ens aporta un missatge sobre el present a través de l’exemple del passat, ja que tenim la possibilitat d’assabentar-nos de la vida d’abans.
Si féssim una reflexió ens adonaríem que poques coses han canviat, que actualment hi ha molts problemes causats per ambicions com les del comte Bernat de Besalú i com les del prevere Mir, persones que traeixen, menteixen i fan crims per aconseguir un benefici propi. És per aquesta raó que podem trobar un paral•lelisme entre la societat d’abans i l’actual.
A més, també és mencionada la condició de la dona en aquella època, la poca llibertat de què gaudien i molt poques tenien una vida que havien escollit elles mateixes. Amèlia podríem considerar que aconsegueix el seu desig de casar-se amb Guillem però ens adonem que està molts anys esperant-ho, passa per molts tràngols per després, com passava en una època on la guerra estava en vigor, passi molt poc temps amb Guillem a causa de la seva mort.
En conclusió llegint El monestir proscrit i considerant només la part de novel•la històrica ens adonem que tenim l' oportunitat de conèixer la societat i els costums del segle XI i veure com ha anat canviant la societat fins a arribar a l’actual.
Anna SALA
2n Batxillerat A
Subscriure's a:
Missatges (Atom)