Conferència: "Salvador Espriu i la llengua catalana"

En el marc del 25è Aniversari de la mort de Salvador Espriu, se celebrarà la conferència "Salvador Espriu i la llengua catalana", a càrrec de Sebastià Bonet, professor titular del Departament de Filologia Catalana de la UB.




"És molt difícil
de trobar qui comprengui
la nostra llengua.
Però tots, en mirar-te,
provaran d'escoltar-nos."

Salvador Espriu. Formes i paraules, XXVII
Lloc: Sala Noble del C.C.Calisay. Arenys de Mar.
Data: divendres, 12 de novembre de 2010. A les 19h.
Organitza: Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu - Regidoria de Cultura

VERSOS, ENLLÀ DEL CAMÍ.

Durant el mes de novembre, en memòria de Salvador Espriu -en el 25è aniversari de la seva mort-, Sabadell ha organitzat, des de l'Ajuntament i amb la col·laboració d'un seguit d'entitats, una sèrie d'activitats estretament relacionades amb l'escena, el teatre,... com ara l'exposició de fotografies del teatre d'Espriu, tot un homenatge a un fotògraf de referència, Pau Barceló, que aquest any n'hauria fet 100, en un espai excepcionalment suggeridor, l'antic obrador de ceràmica de cal Ventura.

També podrem veure "Amor hermètic", amb Fina Rius en escena que ens mostra l'Espriu més amagat, més "gamberro" com s'ha dit, l'Espriu... de l' AMOR. No us perdeu el que ens ha d'explicar Rosa Delor del MIRATGE DE L'AMOR.
I deixeu que la PARAULA us entri ben endins a través de veus excepcionals que tot ho fan més entenedor, que tot ho fan possible.
Tot això a l' espai FOC, a l' ALLIANCE Française, a l' ESTRUCH, a la Biblioteca VAPOR BADIA. Tot això amb Josep Anton Codina, Anna Güell, Rosa Renom, Sílvia Ricart, Jordi Boixaderas, Ariadna Ventura, Feliu Formosa, Rosa Delor, Fina Rius, Teresa Vilardell, Carme Sansa, Joan i Maria Morera i Francesc Ventura.

Ja ho sabeu, a Sabadell, al novembre.

LA SÍLVIA ALCÀNTARA PORTA OLOR DE COLÒNIA A L'INS SERRA DE MARINA

La visita de la Sílvia Alcàntara a l'INS Serra de Marina el dimarts 19 d'octubre va omplir de flaire literària el nostre centre i va encetar la programació d'autors convidats pel departament de Llengua catalana i literatura per al curs 2010-11.
L'autora de l'exitosa novel•la Olor de colònia va oferir, als alumnes de segons de batxillerat, la possibilitat de conèixer com va confegir aquesta obra que ha esdevingut el nou supervendes de la literatura catalana contemporània i que ha obtingut un ressò favorable de la crítica literària.
Sílvia Alcàntara i Ribolleda, nascuda a Puig-reig (El Berguedà) el 1944, a mitjans dels anys seixanta es trasllada a Terrassa, on viu actualment. Com molta gent de la seva generació, fins que no s'acaba la dictadura no pot estudiar la seva llengua i, quan ho aconsegueix, se li obre un món que no havia pogut ni imaginar. Es posa a escriure i encara no ha parat. Ha guanyat alguns premis de contes breus.
Olor de colònia (Edicions de 1984), tot i ser la seva primera novel•la, publicada el febrer de 2009, ja ha estat guardonada en diverses ocasions: Premi Joaquim Amat-Piniella 2010, Premi Qwerty 2009 i Premi Regió 7 – TVM 2009. En aquest llibre s'evoca la vida d'una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l'escola per als fills, l'església, les botigues i les cases per viure-hi.
Aquí teniu un enllaç per poder gaudir d'una entrevista a l'escriptora Sílvia Alcàntara emesa al programa L'hora del lector de TV3 i realitzada l'11 de març de 2009 amb motiu de la publicació del seu llibre Olor de colònia.
http://www.tv3.cat/videos/1075719

JOAN MARAGALL

Soleiada
[...]

Ella prou la sabia /

la parentela que amb el sol tenia: /

que cada matinada /

per la finestra, a sol ixent badada, /

l'astre de foc i ambre /

li entrava de ple a ple dintre la cambra, /

i ella nua, amb delícia, /

s'abandonava a la fulgent carícia. /

De tant donar-se a aquestes dolces manyes /

va ficar-se-li el sol a les entranyes, /

i ben prompte sentia /

una ardència dins d'ella que es movia. /

"Adéu, la casa meva i els que hi són: /

jo prenyada de llum me'n vaig pel món."

(...)

Ens visita l'escriptor Miquel PUJADÓ

Dijous, 8 d'abril, l'escriptor Miquel Pujadó vindrà a l'IES Serra de Marina per parlar-nos del seu llibre L'okupa de cervells, que és l'obra que els alumnes de 4t. d'ESO llegeixen aquest trimestre.

Cal dir que Miquel Pujadó és un home polifacètic: a més d'escriptor de novel.la, ha enregistrat i publicat 15 discos com a autor i intèrpret de cançons. És l'autor del Diccionari de la Cançó i ha escrit i adaptat molts temes. L'any 2003 va guanyar el premi Lola Anglada de narrativa infantil.

Si voleu conèixer-lo una mica més, podeu entrar a:
http://www.miquelpujado.cat

Reflexions dels alumnes de 2n de Batxillerat a l'entorn de la novel·la de Maria Carme ROCA
El monestir proscrit, publicat per Columna Edicions.

Un dels temes interessants tractats a la novel•la i que l’autora ha anat desenvolupant a mesura que avançava la història i que m’ha semblat més interessant ha estat el tema de les dones. Aquest tema no només és tractat per l’autora a l’hora de parlar de les protagonistes principals, com és el cas de l’Amèlia, sinó que també hi veiem el paper que tenien les dones d’aquella època segons la seva situació social i econòmica, com és el cas de l’Ermessenda. Sobretot ens mostra els escassos drets i la falta d’autonomia de la qual gaudien respecte a les dones d’ ara. Per tant ens permet fer una comparació de dues societats que pertanyen a diferents etapes de la història, i també valorar l’evolució del seu paper dintre de les famílies i dintre de la societat.
La decisió que pren el pare Benet VIII amb l’ajuda d’altres bisbes, es pren sense que ningú escolti la versió de les abadesses. Ingilberga no va a Roma, perquè creu que és inútil la seva assistència ja que creu que la seva versió no superaria la versió dels fets aportada pels seus germanastres, el comte Bernat de Besalú l’abat Oliba.
Però abans d’arribar a aquest capítol, ja en el primer, l’autora ens exposa la situació de moltes joves d’aquella època que no volien ser casades amb homes dels quals n’estaven enamorades, com és el cas de l’Amèlia, i ens parla de les dues úniques possibilitats de les quals disposaven: casar-se amb aquell home o ingressar en un monestir per convertir-se en monges. Per tant, veiem com les dones estaven sotmeses a l’autoritat dels pares i , un cop casades, a l’autoritat dels respectius homes.
També m’ha agradat com l’autora Maria Carme Roca a través del personatge d’Ermessenda Roca es pregunta si Benet VIII hagués actuat de la mateixa manera si el monestir hagués estat masculí. Així que en aquest punt observem com les dones són tractades amb diferència respecte als homes, i les consideren inferiors.
Tanmateix ens mostra com fins i tot un abat no podia comprendre, sense jutjar, el fet que una monja, com és el cas de la Gàudia, hagués quedat embarassada, tot i que havia estat violada. Aquest fet ens mostra l’actitud de la societat respecte les dones, com si les dones haguessin de protegir la seva virginitat i no només les monges. Mentre que els homes, com és el cas de Bernat, quan estaven a fora de casa mantenien relacions amb altres dones. Per tant, la novel•la reflecteix d’una manera transparent la situació de les dones en aquell temps.
Però malgrat que les dones d’aquella època no gaudien dels drets que les dones d’avui dia tenim, ni tampoc tenien l’autonomia que realment necessiten per prendre les seves decisions, m’ha agradat molt el caràcter d’Amèlia que aprofitant els recursos dels quals disposava defensa allò que realment estima fins a arribar a aconseguir-ho: Guillem Montmajor.
Me n’alegro d’haver nascut dins una societat més evolucionada de cara al paper de la dona, tot i que encara hem de lluitar per arribar a aconseguir una igualtat total entre tots dos sexes.

Karima Anzaoui Anzaoui
2n Batxillerat A

La Catalunya del XI és la protagonista d’aquesta història. Maria Carme Roca ens la descriu amb una gran precisió, i mercès a aquest fet, ens hem pogut submergir al pensament de l’època i dels personatges que protagonitzen la novel•la.
Sembla que hagin canviat molt les coses des de llavors fins avui en dia, però realment ho han fet?
Segons la meva opinió, l’únic que ha canviat és l'última capsa d’un joc de nines russes. Actualment les bases de la nostra societat són el respecte, la igualtat, i la recerca de la felicitat de la nostra comunitat, és a dir, de la societat.
Vist des d’aquest punt de vista, podríem dir que les coses han canviat molt. Que ara la dona és igual que l’home, que té les mateixes condicions, que pot elegir amb qui casar-se... Però per desgràcia, no és així arreu. En la societat en que vivim, segueix havent-hi gent que té una mentalitat exactament igual a la del segle XI: les dones han d’estar sotmeses als desitjos dels homes, els homes tenen dret a violar-les...
Si traiem una altra peça de la nina russa, ens adonarem que l’autora, a través de la novel•la, ens ha transmès un conjunt de valors com l’amistat o l’amor, però també ens ha mostrat que existia l’enveja, com a motor de mal, les traïcions, que desemboquen a crims injustos... I malauradament, tots aquests fets, segueixen existint encara avui en dia.
Per tant, la reflexió que m’agradaria fer arribar, és que hauríem d’aprendre de la història. I aprendre dels errors comesos, per no seguir pel mateix camí.

Gràcies Maria Carme per mostrar-nos l’ambient del segle XI a Catalunya des d’una perspectiva tan íntima i tan propera, que ens ha servit, o almenys a mi, per adonar-me, que realment, “l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra”.

Neus Giménez Carabaza
2n Batxillerat A

Sempre és gratificant poder parlar amb gent que té un ampli ventall de cultura.També és realment útil el fet de poder parlar amb un artista. Però quan aquestes dues coses s’ajunten, el fet t’omple interiorment.
Concretant una mica més, estem parlant de la trobada que els alumnes de 2n de Batxillerat vam tenir amb l’autora d’El monestir proscrit Maria Carme Roca. Vam poder preguntar lliurement sobre dubtes que teniem respecte de la història i el perquè d’aquell final o d’aquell suïcidi.
Realment vam passar una hora molt especial en la qual vam poder entendre la mentalitat d’una escriptora i així veure la quantitat de feina i esforç i, també sort, que hi ha darrera de quelcom tan important com és la publicació d’un llibre.
Va ser una bona experiència que complementa d’una manera molt enriquidora la lectura de la novel•la.

Antoni Izquierdo
2n Batxillerat A

D’un principi el llibre formava part de la lectura obligatòria del segon trimestre de català. Considero que m’agrada la lectura i em diverteixo llegint llibres, però les lectures obligatòries normalment no em criden l’atenció i em costa llegir-les.
Quan vaig iniciar la lectura del llibre ho vaig fer sense ganes, però a mesura que es desenvolupava la història, l’argument em cridava més l’atenció i em vaig acabar “enganxant”. El llibre s’havia convertit d’una lectura obligatòria del seminari a un llibre que llegia per pròpia voluntat.
És una novel•la històrica molt ben documentada basada en fets que van succeir realment amb un toc d’imaginació de l’autora.
La manera amb la que l’autora explica la història, l’estructura del llibre, els temes que planteja i altres coses que caracteritzen l’obra fan que t’endinsis en l’argument i et posis en la pell dels personatges.
Quan ens va visitar l’autora i la vam poder conèixer em va agradar molt perquè feia que et sentissis proper a ella, parlava amb molta claredat i dels temes clau que sabia que ens interessaven i preguntaríem. També em va cridar l’atenció la manera com ho explicava: el llibre formava part de la seva vida i es veia que escriure li entusiasmava.
Fins ara no havia llegit cap llibre de la Maria Carme Roca però quan tingui temps en buscaré més per seguir llegint-la.

Cristina
2n Batxillerat A

Comentari sobre el fet de llegir una novel•la històrica

El monestir proscrit és una novel•la històrica on l’autora ens recrea l’ambient del segle XI.
Amb aquest tipus de novel•la podem adonar-nos dels costums de la societat. A E l monestir proscrit hi reflecteix la societat catalana de l’època , en la qual les dones entraven en els monestirs sense vocació religiosa, ja que normalment els seus pares les oferien a l’església.
En aquesta novel•la també observem les emocions i els sentiments de personatges de classes socials totalment variades, des de comtes fins a soldats i monges. Ens adonem com tota classe de persones i de prestigis diferents fan tot el que sigui necessari per obtenir allò que desitgen sense tenir cap consideració del mal que fan a la gent del seu voltant i en definitiva a ells mateixos.
Un dels possibles avantatges de llegir El monestir proscrit com a novel•la històrica és que està situada en un lloc proper com és Sant Joan de les Abadesses.

Podem considerar que aquesta novel•la ens aporta un missatge sobre el present a través de l’exemple del passat, ja que tenim la possibilitat d’assabentar-nos de la vida d’abans.

Si féssim una reflexió ens adonaríem que poques coses han canviat, que actualment hi ha molts problemes causats per ambicions com les del comte Bernat de Besalú i com les del prevere Mir, persones que traeixen, menteixen i fan crims per aconseguir un benefici propi. És per aquesta raó que podem trobar un paral•lelisme entre la societat d’abans i l’actual.

A més, també és mencionada la condició de la dona en aquella època, la poca llibertat de què gaudien i molt poques tenien una vida que havien escollit elles mateixes. Amèlia podríem considerar que aconsegueix el seu desig de casar-se amb Guillem però ens adonem que està molts anys esperant-ho, passa per molts tràngols per després, com passava en una època on la guerra estava en vigor, passi molt poc temps amb Guillem a causa de la seva mort.

En conclusió llegint El monestir proscrit i considerant només la part de novel•la històrica ens adonem que tenim l' oportunitat de conèixer la societat i els costums del segle XI i veure com ha anat canviant la societat fins a arribar a l’actual.

Anna SALA
2n Batxillerat A

El monestir proscrit es tracta d'una novel·la històrica ambientada en el segle XI. Si de per si el fet d'escriure una novel·la no és quelcom banal i fàcil, integrar-hi el factor històric encara ho fa més complicat, doncs tal i com es fa palès en l'annex d'aquesta obra de Maria Carme Roca, la bibliografia requerida no és precisament escassa. I si a tot això hi sumem l'ambientació d'un segle al qual, per la seva llunyania, no hi estem avesats, obtenim un resultat realment gratificant i sorprenent com és el que alberguen aquestes pàgines publicades per Columna Edicions.
La magnificència d'una novel·la com aquesta no es queda en la "simplicitat" de la història. Gràcies a ella, a més de trobar-hi plaer intel·lectual tal i com succeeix amb les bones novel·les, també podem ubicar-nos i endinsar-nos en el factor social de la Catalunya -i, per extensió, del món occidental- del segle XI, amb una imatge pintoresca d'una societat on la importància dels comtats i les esglésies regna les polis a cop de violència i repressió, de por i mentides banyades d'ambigüitat.
De tot això, la més viva imatge que en conservem -potser mercès a la "filosofia" de l'època- és la d'una secta religiosa armada sota la tutela d'un papat -que, teòricament, és una inqüestionable figura enviada per un déu determinat-, amb la missió de restablir allò que ells deurien considerar "puresa religiosa" a base de croades.
No amb menys rellevància, també hi trobem la figura de la dona oprimida -sí que en va ser, d'important, aquesta època que la nostra societat és hereva d'alguns dels seus trets característics!-, esclava en tots els àmbits, des del social fins al familiar. I El monestir proscrit ens transmet aquesta idea durant tot el seu transcurs, mostrant-nos dones que es veuen obligades a annexar-se a l'església catòlica per tal que les seves vides no siguin històries escrites per una figura paterna que les obliga a seguir el seu ideari de vida per passar, posteriorment, a obeir el d'una altra figura masculina que esdevindrà company de sentiments forçats. I suïcidis, bruixeria, persecució, càstigs... tot conflueix en una opressió patida per les dones en un moment històric en el qual, si bé la vida pot no ser fàcil per ningú, encara ho és menys, de ben segur, per aquelles persones que, per atzar, han nascut amb els cromosomes 23 XX.
En definitiva, El monestir proscrit és una obra que destaca per cadascun dels detalls que s'hi reflecteixen, des dels personatges fins a les escenes, passant pel prisma històric i administrant a la perfecció cada detall que s'hi introdueix.

Albert FRESQUET
2n Batxillerat A

TROBADA AMB L'AUTORA MARIA CARME ROCA

2010, ANY JOAN MARAGALL

Ja es pot visitar la pàgina que el Departament d'Educació dedica a l'any Joan Maragall.

Has llegit alguna creació d'aquest escriptor català?
Què en saps?

Doncs, per informar-t'hi pots entrar a l'enllaç que sobre el poeta i la commemoració hi ha a internet.

http://www.xtec.cat/celebracions/2010/anymaragall/index.htm

Maria Carme ROCA

Maria Carme ROCA

L'escriptora catalana Maria Carme Roca vindrà convidada a l'IES Serra de Marina dimarts, 9 de febrer, a dos quarts d'una del migdia. La trobada es farà a la biblioteca amb motiu de la lectura El monestir proscrit que s'està treballant a segon de Batxillerat.

Maria Carme Roca ha estat guardonada amb:

Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2006.

Primer Premi Barcanova de Literatura Infantil i Juvenil 2005.
Selecció de l'obra El Faedor de Mentides pels The White Ravens 2004 de Munic com una de les 250 millors obres de Literatura Infantil i Juvenil del món.
Primer Premi "Lola Anglada" de Tiana (2002).
Primer Premi Certamen Literari de Puiggraciós a un estudi sobre l'obra de Josep M. Folch i Torres (1999).
Primer Premi Literari DON-NA (1997).
Primer Premi Jocs Florals del Raval (1994).
Primer Premi Concurs Literari Sant Antoni-Eixample (1994).
Premi Especial Barri de Sant Antoni (1994).
Primer Premi Concurs Literari Sant Antoni-Eixample (1993).

Altres premis:
Finalista Premi Ciutat d'Eivissa (2002).
Finalista Premi "Mercè Rodoreda" (1999).
Finalista Premi Vila de Puigcredà (1999).
Finalista Premi Víctor Mora (1999).
Finalista Premi "Lola Anglada" (1998).
Finalista Premi "Mercè Rodoreda" (1996).
Finalista Premi "Lola Anglada" (1995).
Tercer Premi Concurs Literari del Raval (1995).
Segon premi Concurs Literari Sant Antoni-Eixample (1995).
Finalista Premis Recull, "Alba de Prima" (1991).

Per saber-ne més de l'escriptora, podeu visitar la seva pàgina web:
http://www.mcarmeroca.com/

Monzó i altres al 2010

Des del mes de desembre, hi ha a Barcelona algunes exposicions a destacar. T'hi animes?

S'inagura l'exposició dedicada a Quim Monzó
Data i hora:De 18.12.09 a 11.12.10 De 11:00 a 21:00
Lloc:Arts Santa Mònica, Barcelona
Web:http://www.artssantamonica.cat/index2.html
Organitzador:Arts Santa Mònica, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Institució de les Lletres Catalanes

Descripció:L'exposició realitza un recorregut per la trajectòria de Monzó des d'un doble punt de vista. En primer lloc presenta les principals etapes de la seva producció en concordança amb les grans tendències del món cultural i amb les transformacions de la ciutat de Barcelona: la contracultura als anys setanta, la Barcelona moderna dels anys vuitanta, la ciutat postolímpica i la metròpoli turística d'ara mateix. El segon punt de vista de l'exposició proposa una lectura conceptual a partir d'alguns dels elements més característics de la seva narrativa organitzats de manera temàtica, com poden ser el desig, el tedi, l'ordre, la repetició, l'individualisme, el gregarisme, l'absurd o la desaparició.

El mal d'escriptura
Data i hora:De 20.12.09 a 25.04.10 00:00
Lloc:MACBA, Barcelona
Web:http://www.macba.es/controller.php?p_action=show_page&pagina_id=28&inst_id=25198
Organitzador:MACBA

Descripció:Amb el nom d'El mal d'escriptura, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) exposa un ampli conjunt de llibres escrits per artistes. La col·lecció la formen més de 150 textos literaris, des de pamflets fins a novel·les, compostos per outsiders del món editorial.

“Petits editors, grans llibres”
Data i hora:De 21.12.09 a 22.01.10 00:00
Lloc:Foment de les Arts Decoratives. Plaça dels Àngels, 5-6., Barcelona
Web:http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/ILC/Documents/dossier-expo-petitseditors.pdf
Organitzador:Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

Descripció:La mostra, que ha comptat amb el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, pretén aplaudir i fer visible la capacitat emprenedora dels petits editors, remarcar-ne la seva qualitat i traçar estratègies enfront dels canvis actuals que tenen lloc en el món del llibre.

La literatura digital

XXI Encontre d'Escriptors: La literatura digital
(Des del 27.10.2009 fins al 31.10.2009, a València)


"La literatura digital és un terreny emergent (poesia digital, narrativa hipertextual, ciberteatre, literatura col·lectiva, blocs, wikis...). El fenomen dels weblogs, la creació literària a la xarxa, les relacions entre videojocs i literatura, les possibilitats literàries de l'hipertext o la crítica literària electrònica són alguns dels aspectes que analitzarà aquest XXI Encontre d'Escriptors.

Les tecnologies digitals afavoreixen l'aparició de nous patrons de creació literària, alhora que proporcionen eines i enfocaments diversos en l'àmbit docent, per exemple. Aquest context digital ens obliga a repensar els pressupostos teòrics i els conceptes més bàsics de la teoria literària si volem disposar de recursos que ens permeten aproximar-nos críticament a les noves formes de textualitat electrònica.

La literatura es veu condicionada per les noves formes de producció, lectura, divulgació i anàlisi de textos. Ens trobem en una cruïlla semblant a la que va provocar la revolució de la impremta, ja que la literatura és patrimoni essencial de la nostra societat. Les tecnologies digitals estan introduint un nou ordre creatiu on els artistes poden desenvolupar altres formes de producció i on les possibilitats tècniques permeten ampliar les possibilitats expressives. Per això cal tenir en compte les tecnologies digitals i examinar com afecten la creativitat i els drets d'autors i de lectors.

Coordinat per Laura Borràs (UB)"