La Catalunya del XI és la protagonista d’aquesta història. Maria Carme Roca ens la descriu amb una gran precisió, i mercès a aquest fet, ens hem pogut submergir al pensament de l’època i dels personatges que protagonitzen la novel•la.
Sembla que hagin canviat molt les coses des de llavors fins avui en dia, però realment ho han fet?
Segons la meva opinió, l’únic que ha canviat és l'última capsa d’un joc de nines russes. Actualment les bases de la nostra societat són el respecte, la igualtat, i la recerca de la felicitat de la nostra comunitat, és a dir, de la societat.
Vist des d’aquest punt de vista, podríem dir que les coses han canviat molt. Que ara la dona és igual que l’home, que té les mateixes condicions, que pot elegir amb qui casar-se... Però per desgràcia, no és així arreu. En la societat en que vivim, segueix havent-hi gent que té una mentalitat exactament igual a la del segle XI: les dones han d’estar sotmeses als desitjos dels homes, els homes tenen dret a violar-les...
Si traiem una altra peça de la nina russa, ens adonarem que l’autora, a través de la novel•la, ens ha transmès un conjunt de valors com l’amistat o l’amor, però també ens ha mostrat que existia l’enveja, com a motor de mal, les traïcions, que desemboquen a crims injustos... I malauradament, tots aquests fets, segueixen existint encara avui en dia.
Per tant, la reflexió que m’agradaria fer arribar, és que hauríem d’aprendre de la història. I aprendre dels errors comesos, per no seguir pel mateix camí.

Gràcies Maria Carme per mostrar-nos l’ambient del segle XI a Catalunya des d’una perspectiva tan íntima i tan propera, que ens ha servit, o almenys a mi, per adonar-me, que realment, “l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra”.

Neus Giménez Carabaza
2n Batxillerat A