Reflexions dels alumnes de 2n de Batxillerat a l'entorn de la novel·la de Maria Carme ROCA
El monestir proscrit, publicat per Columna Edicions.

Un dels temes interessants tractats a la novel•la i que l’autora ha anat desenvolupant a mesura que avançava la història i que m’ha semblat més interessant ha estat el tema de les dones. Aquest tema no només és tractat per l’autora a l’hora de parlar de les protagonistes principals, com és el cas de l’Amèlia, sinó que també hi veiem el paper que tenien les dones d’aquella època segons la seva situació social i econòmica, com és el cas de l’Ermessenda. Sobretot ens mostra els escassos drets i la falta d’autonomia de la qual gaudien respecte a les dones d’ ara. Per tant ens permet fer una comparació de dues societats que pertanyen a diferents etapes de la història, i també valorar l’evolució del seu paper dintre de les famílies i dintre de la societat.
La decisió que pren el pare Benet VIII amb l’ajuda d’altres bisbes, es pren sense que ningú escolti la versió de les abadesses. Ingilberga no va a Roma, perquè creu que és inútil la seva assistència ja que creu que la seva versió no superaria la versió dels fets aportada pels seus germanastres, el comte Bernat de Besalú l’abat Oliba.
Però abans d’arribar a aquest capítol, ja en el primer, l’autora ens exposa la situació de moltes joves d’aquella època que no volien ser casades amb homes dels quals n’estaven enamorades, com és el cas de l’Amèlia, i ens parla de les dues úniques possibilitats de les quals disposaven: casar-se amb aquell home o ingressar en un monestir per convertir-se en monges. Per tant, veiem com les dones estaven sotmeses a l’autoritat dels pares i , un cop casades, a l’autoritat dels respectius homes.
També m’ha agradat com l’autora Maria Carme Roca a través del personatge d’Ermessenda Roca es pregunta si Benet VIII hagués actuat de la mateixa manera si el monestir hagués estat masculí. Així que en aquest punt observem com les dones són tractades amb diferència respecte als homes, i les consideren inferiors.
Tanmateix ens mostra com fins i tot un abat no podia comprendre, sense jutjar, el fet que una monja, com és el cas de la Gàudia, hagués quedat embarassada, tot i que havia estat violada. Aquest fet ens mostra l’actitud de la societat respecte les dones, com si les dones haguessin de protegir la seva virginitat i no només les monges. Mentre que els homes, com és el cas de Bernat, quan estaven a fora de casa mantenien relacions amb altres dones. Per tant, la novel•la reflecteix d’una manera transparent la situació de les dones en aquell temps.
Però malgrat que les dones d’aquella època no gaudien dels drets que les dones d’avui dia tenim, ni tampoc tenien l’autonomia que realment necessiten per prendre les seves decisions, m’ha agradat molt el caràcter d’Amèlia que aprofitant els recursos dels quals disposava defensa allò que realment estima fins a arribar a aconseguir-ho: Guillem Montmajor.
Me n’alegro d’haver nascut dins una societat més evolucionada de cara al paper de la dona, tot i que encara hem de lluitar per arribar a aconseguir una igualtat total entre tots dos sexes.

Karima Anzaoui Anzaoui
2n Batxillerat A