D’un principi el llibre formava part de la lectura obligatòria del segon trimestre de català. Considero que m’agrada la lectura i em diverteixo llegint llibres, però les lectures obligatòries normalment no em criden l’atenció i em costa llegir-les.
Quan vaig iniciar la lectura del llibre ho vaig fer sense ganes, però a mesura que es desenvolupava la història, l’argument em cridava més l’atenció i em vaig acabar “enganxant”. El llibre s’havia convertit d’una lectura obligatòria del seminari a un llibre que llegia per pròpia voluntat.
És una novel•la històrica molt ben documentada basada en fets que van succeir realment amb un toc d’imaginació de l’autora.
La manera amb la que l’autora explica la història, l’estructura del llibre, els temes que planteja i altres coses que caracteritzen l’obra fan que t’endinsis en l’argument i et posis en la pell dels personatges.
Quan ens va visitar l’autora i la vam poder conèixer em va agradar molt perquè feia que et sentissis proper a ella, parlava amb molta claredat i dels temes clau que sabia que ens interessaven i preguntaríem. També em va cridar l’atenció la manera com ho explicava: el llibre formava part de la seva vida i es veia que escriure li entusiasmava.
Fins ara no havia llegit cap llibre de la Maria Carme Roca però quan tingui temps en buscaré més per seguir llegint-la.

Cristina
2n Batxillerat A